Quantes vegades al dia dius que no a algú? Si és fàcil per a un passatger casual dir això, no és fàcil rebutjar un ésser estimat o el vostre fill.
Instruccions
Pas 1
Abans de negar alguna cosa a algú, penseu bé per què esteu tan reticent a complir la sol·licitud. És desagradable per a tu? Això no està d'acord amb els vostres principis? No és responsabilitat vostra? Per a una negativa reeixida i indolora, heu de trobar en vosaltres mateixos i formular una tesi clara: la resposta a la pregunta de per què no voleu complir la sol·licitud d'una persona.
Pas 2
Un cop hàgiu esbrinat els motius personals, penseu per què la persona necessita el que demana. Si cal, consulteu amb el possible destinatari de la vostra negativa pels mateixos motius específics de la seva sol·licitud. Serà adequat fer preguntes principals per entendre els motius de la persona amb la màxima claredat possible.
Pas 3
Si, després d’haver-vos explicat clarament què i per què us demanen, teniu intenció de negar-vos, adoneu-vos d’una cosa senzilla: la negativa pot semblar diferent. Pot ser un "no" buit o pot ser una resposta suau en el formulari "malauradament, no puc ajudar-te, perquè …" o "M'agradaria ajudar, però no puc fer això, perquè … ". L'el·lipsi és seguida de la vostra tesi formulada al pas 1. Psicològicament, una formulació així suavitza el moment agut de la negativa, però al mateix temps no cancel·la la seva essència.
Pas 4
Tres ajudants en el rebuig: fermesa, arguments, alternatives. La fermesa és la vostra posició de la qual sou plenament conscient. Si fins i tot hi ha el més mínim dubte, us recomanem que torneu al pas 1 i torneu a revisar els vostres pensaments. Els arguments són les tesis que utilitzeu quan rebutgeu, també reforcen la vostra posició ferma. Si no hi ha arguments, no podreu explicar exactament per què us ho heu negat. Les alternatives es poden fer si es pot satisfer la sol·licitud d’una persona, però d’una manera diferent o no amb la vostra ajuda. Per exemple: "Malauradament, no puc ajudar-vos, perquè això no és de la meva competència, però podeu posar-vos en contacte amb Maria, que està tractant aquest tema".
Pas 5
La negativa pot ser verbal o escrita. Sense mirar a una persona als ulls, és més fàcil negar-se, però s’ha d’abordar aquesta forma amb responsabilitat. També aquí és necessari utilitzar els "tres components de la negativa" (vegeu el pas núm. 4) i recordar que una persona té els seus propis motius per demanar-vos alguna cosa.
Pas 6
Un punt important a l’hora d’elaborar la vostra actitud envers el rebuig és acceptar la idea que la vostra falta de voluntat per complir la sol·licitud d’algú és normal, ja sigui cap, subordinat, company, col·legi, marit, pare o fill. Adoneu-vos que sou una persona viva, que teniu la vostra pròpia posició ferma i els vostres principis de vida. És possible que tot això no compleixi els requisits d'altres persones.
Pas 7
Estigues tranquil. L’interlocutor, en sentir la vostra negativa, pot sucumbir a les emocions, incloses les negatives, però la vostra tasca principal no és sucumbir a la provocació i mantenir la compostura. Sigui ferm en la seva negativa, però, si és possible, intenti oferir una solució alternativa a la qüestió de l’interlocutor.
Pas 8
Finalment, alguns consells amb exemples.
1. Comenceu la vostra negativa amb un moment positiu: "Vaig entendre per què és important per a vosaltres, però no podré complir la vostra sol·licitud …".
2. En cas de denegació, utilitzeu formulacions suaus: "No puc", "M'agradaria molt (però), però …", "Estaria (a) content, però …", etc. Un dur "no" buit només impulsarà l'interlocutor a incloure protecció psicològica.
3. Intenta oferir sempre una alternativa. Així doncs, la persona veurà que no només us heu apartat de la seva sol·licitud, sinó que esteu disposat a ajudar-lo a resoldre el problema, sinó d’una altra manera o amb l’ajut d’altres persones.
