La paraula "avorrit" s'ha consolidat tan fermament a la vida de les persones que poques persones hi donen importància. Es troba a tot arreu, en estats, en converses, en anuncis publicitaris. Tanmateix, l’avorriment i l’avorriment són diferents: per avorriment es pot començar a jugar tic-tac-toe a la parella adequada de la universitat o també es pot casar, emborratxar-se o malgastar una fortuna en un casino sense res a fer.
Poques persones es prenen seriosament l’afirmació que l’avorriment és un diagnòstic. El nen diu que està avorrit? Per descomptat, és només un ximple! No l’avorriment, sinó la mandra, així que és millor deixar-lo anar a fer els deures. D’alguna manera, els seguidors d’aquesta posició tenen, sens dubte, raó: la majoria de les persones seuen moltes hores a les xarxes socials, actualitzant constantment les notícies, no a causa del buit espiritual. És que és més fàcil allunyar-se de responsabilitats i assumptes que ja no aporten alegria, i aquest estat se sol anomenar mandra. Només ara, quasi ningú no pregunta per què les accions habituals no aporten plaer, això ja s’accepta com a norma. Curiosament, l’estat d’avorriment pot ser perillós, perquè, per superar-lo, la gent de vegades fa una bogeria real. I aquells que no tenen el coratge de crear-los viuen vides poc alegres, culpant-se a si mateixos i a tothom que els envolta de la seva insatisfacció espiritual. Però, com es pot combatre l'avorriment? No és aquell avorriment que es pot dissipar fàcilment amb un joc de tic-tac-toe, sinó un avorriment profund, devorador i devastador que requereix hores, dies, mesos i anys de temps preciós? Alguns psicòlegs creuen que cal canviar dràsticament alguna cosa a la vida. Per exemple, traslladar-se a una altra feina, trencar les relacions actuals i iniciar-ne de noves, traslladar-se a un altre país, etc. Per descomptat, el mètode no és dolent: un canvi en les condicions de vida sempre es converteix en una forta sacsejada per a una persona, que no permet l’avorriment. Però, i si no vol canviar de feina, deixar la seva parella o mudar-se? En aquest cas, val la pena començar amb les petites coses. Per tant, l’avorriment sorgeix quan l’activitat no aporta alegria o està completament absent. Això vol dir que heu de buscar aquelles activitats que us agradin. Per què no, per exemple, en lloc de passar temps a les xarxes socials sense voler, anar a córrer o mirar una pel·lícula que t’agradava des de la infantesa? Per què no apreneu a coure pastissos en comptes de fer una vetllada al bar? I si l’avorriment va de la mà de la soledat, per què no, al cap i a la fi, tenir un gat, un gos o un canari o fer nous amics? Intenta desenvolupar hàbits saludables i agradables. Per exemple, somriure més sovint al vostre reflex al mirall, esmorzar cada dia o llegir un bon llibre abans d’anar a dormir. Els psicòlegs diuen que es pot desenvolupar un hàbit en quaranta dies de repetir la mateixa acció cada dia, i això no ho és tant. Dit d’una altra manera, ompliu el temps que passeu avorrit amb activitats que us agradin, perquè segur que aquestes coses es trobaran. I si no us ve a la ment res, feu alguna cosa que no havíeu fet mai, de sobte us agrada. Al final, hi ha una dita meravellosa sobre aquesta partitura: "Una persona sàvia no es pot avorrir, perquè té un company meravellós, ell mateix".
