La psicosi és un trastorn mental que es manifesta en un comportament inadequat, ja que un pacient amb psicosi percep la realitat de manera distorsionada. Les conseqüències poden ser trastorn del pensament, pèrdua de memòria i al·lucinacions.
La psicosi és un dels problemes mentals més greus. Hi ha diversos tipus de psicosi.
Psicosi endògena: el més freqüent és l'esquizofrènia amb arrels hereditàries. La psicosi endògena es tracta en un hospital psiquiàtric.
La psicosi psicogènica es desenvolupa en el context de l’estrès, com el desastre natural, la violència o la pèrdua d’un ésser estimat.
La psicosi orgànica es desenvolupa en alcohòlics, drogodependents i consumidors de substàncies a causa de l'exposició constant a substàncies tòxiques. També es pot produir en el context d’una infecció (encefalitis, meningitis) o com a resultat d’una lesió cerebral traumàtica.
Psicosi d'abstinència, també coneguda com delirium tremens i delir alcohòlic.
Les manifestacions de la psicosi són variades, però tot i així es poden distingir diverses característiques comunes.
Les al·lucinacions són simples i complexes. Els simples són el soroll o la calamarsa aliens. Les difícils són veus o veure imatges, algunes escenes que no són a la realitat.
Les al·lucinacions més perilloses són quan apareixen veus al cap. Molt sovint, aquestes veus amenacen, acusen i ordenen. Sota la influència de les veus, el pacient pot fer-se mal a si mateix i als que l’envolten.
Amb la psicosi, són possibles dues opcions per als trastorns de l’estat d’ànim: una disminució de l’activitat sexual i l’estat d’ànim, inhibició dels moviments o, al contrari, una persona és activa, xerraire, pot no dormir durant dies, fa plans fantàstics, porta una vida salvatge, beu i pren drogues.
La conseqüència més difícil de la psicosi és un canvi de caràcter: els hàbits, el comportament, les característiques personals canvien. D’una persona dolça i amable, es converteix en una baralla, agressiva, conflictiva. En casos difícils, el pacient es torna apàtic, desapareixen els desitjos i les aspiracions. Apareix un estat de buit emocional.
Els pensaments obsessius delirants són freqüents. Si un pacient té un estat obsessiu delirant, és impossible convèncer-lo o és lògic explicar que tot és completament diferent, el pensament crític normal s’apaga. El deliri en si pot ser diferent: és mania de persecució, gelosia; el pacient pot pensar que el vol matar, que té una malaltia incurable o fins i tot que els extraterrestres influeixen en el seu cervell.
També hi ha trastorns del moviment. Això és un moviment actiu constant, ganyotes, imitació, xerrameca o letargia, fins a l’estupor. Un pacient en estat d’estupor s’asseu en una posició, es nega a menjar i a parlar.
