La neurosi és un trastorn neuropsiquiàtric que es manifesta en diversos símptomes psicoemocionals, conductuals i somàtics. Es produeix amb força freqüència i fa referència a malalties reversibles del sistema nerviós.
La neurosi dificulta l’adaptació a les condicions de l’entorn vital i distorsiona la percepció dels esdeveniments. La capacitat de treball disminueix, el desig de gaudir de la vida desapareix, però queda una actitud crítica envers la seva condició. Per regla general, les dones són més susceptibles a les neurosis, són més emocionals i sensibles. El curs de les neurosis és llarg, no condueix a la discapacitat del pacient, però sovint altera la plena existència del pacient i dels seus éssers estimats.
Tipus i símptomes de les neurosis
Hi ha tres variants principals de la neurosi: la neurastènia, el trastorn obsessiu-compulsiu i la neurosi histèrica.
La neurastènia ocupa el primer lloc en termes de prevalença, és una neurosi d’esgotament o debilitat mental. Les manifestacions característiques són la combinació d’un augment de la fatiga i irritabilitat. Els pacients són propensos a la llàgrima, inestabilitat emocional, canvis d'humor ràpids, depressió, hipocondria. Sovint es pertorba per falta d'alè, dolor pericàrdic, inestabilitat de la pressió arterial, sudoració, marejos, tinnitus, mals de cap, disminució de la libido. Sent debilitat, ansietat, ansietat, alteració de l’atenció, memòria i aprenentatge, turmentat per un sentiment d’insatisfacció amb la vida. Apareixen problemes de son: dificultat per adormir-se, despertar freqüentment, manca de vigor al matí.
Trastorn obsessiu compulsiu. Obsessiu pot ser el recompte, els pensaments, els moviments (tics, parpelleig, parpelleig), els dubtes, el desig de tornar a comprovar-ho tot diverses vegades. Les manifestacions s’intensifiquen amb l’estrès emocional. A les obsessions s’afegeixen ansietat, tensió interior, ansietat, expectativa de problemes incerts i immotivats. De vegades apareix la síndrome hipocondríaca, és a dir, una atenció inadequada a la salut, atribuint-se malalties a un mateix. Sovint, els trastorns emocionals es manifesten per una síndrome depressiva, quan apareix un estat d’ànim malenconiós, alteració de la gana, problemes de son i potència.
Neurosi histèrica. Les manifestacions vegetatives de la histèria es manifesten en forma d’espasmes, nàusees persistents, vòmits i desmais. Els trastorns del moviment són característics: tremolors, tremolors a les extremitats, blefarospasme. Els trastorns sensorials s’expressen en els trastorns de sensibilitat a diverses parts del cos, es poden desenvolupar dolor, sordesa histèrica i ceguesa. Els pacients s’esforcen per cridar l’atenció de familiars i metges sobre el seu estat, tenen emocions extremadament inestables, el seu estat d’ànim canvia dramàticament, passen fàcilment de plorar a riure salvatge.
Totes les neurosis es caracteritzen per tot un complex de manifestacions somàtiques de gènesi psicogènica, com a resultat de les quals els pacients són sovint tractats de manera ineficaç per cardiòlegs, gastroenteròlegs, cirurgians i altres metges. Molt sovint les neurosis s’amaguen darrere dels diagnòstics de distonia neurocirculatòria, distonia vascular vegetativa, migranya, vestibulopatia.
Causes de les neurosis i el seu tractament
Les principals causes de les neurosis són la sobrecàrrega mental crònica, l’estrès prolongat, la incapacitat per descansar, l’abús d’alcohol, malalties esgotadores.
Les neurosis es tracten amb èxit amb un diagnòstic oportú. La teràpia inclou medicaments que milloren la circulació sanguínia al cervell, vitamines. Amb manifestacions depressives, l’ús d’antidepressius amb acció antiansietat és eficaç. Quan la causa de la neurosi és una obsessió pels pensaments inquietants, la psicoteràpia esdevé un component obligatori del tractament. Als pacients se’ls ensenya tècniques de relaxació perquè la pròpia persona pugui regular encara més el seu estat en situacions d’ansietat. En alguns casos, l’ús de tranquil·litzants es justifica per normalitzar el son i reduir l’ansietat.
