La mala vista afecta l’estil de vida d’una persona, el seu estat psicoemocional. Per veure el món que envolta i les persones, cal utilitzar una òptica especial: ulleres, lents que corregeixen defectes visuals congènits o adquirits.
Pèrdua de vista
Una persona pot perdre la vista a qualsevol edat. Els anys passen factura, els músculs oculars es tornen menys elàstics i la claredat de la imatge desapareix. La violació de les normes de seguretat, un accident, les especificitats del treball, l'herència: aquests factors poden afectar el fet que una persona comenci a veure malament. Aquesta situació imposa una sèrie de restriccions, que dependran de l'estil de vida habitual de la persona i del grau de pèrdua de visió. En cada cas, és necessari sotmetre’s a un examen per part d’un oftalmòleg. És ell qui és capaç d’avaluar la gravetat del problema, ajudar a trobar una sortida a la situació, fer una previsió per al futur i prescriure un tractament.
Restriccions per a persones amb discapacitat visual
La mala visió pot ser el motiu de la negativa a contractar i la negativa a obtenir el permís de conduir. Les persones amb discapacitat visual comencen a portar una vida apartada perquè tenen por de sortir al carrer. Malauradament, a Rússia, les carreteres, edificis, entrades i carrers no tenen equipament per a persones amb discapacitat. És aquest fet el que converteix una persona en ermità. Fa por sortir al carrer, semblar desemparat, demanar als desconeguts que es moguin pel carrer o llegeixin un anunci. La mala vista no us permet dedicar-vos a la vostra afició preferida: teixir, cosir, brodar. És difícil llegir diaris i llibres.
La mala visió no és una frase
La mala visió no empitjora les persones que les altres. Aquesta és només una mena de limitació que cal acceptar. Una persona ha d’entendre que el camí de la vida es desenvoluparà d’una manera diferent i no cal acabar amb ell mateix. La medicina moderna ha avançat significativament. Les noves tecnologies permeten restaurar parcialment o completament la visió i alleujar la condició.
Hi ha maneres que ajuden a millorar la qualitat de vida d’una persona amb poca visió: ulleres, lents, lupes i dispositius especials per a persones amb discapacitat visual. El suport dels éssers estimats i familiars és important. Són aquestes persones les que ajuden a adaptar-se a les noves condicions de vida, a proporcionar suport moral. A més dels ulls, una persona té diversos sentits que l’ajuden a compensar la deficiència. La mala vista no interfereix en ser feliç i autosuficient, no interfereix en formar una família, treballar i relaxar-se.
Les persones amb poca vista assisteixen a seminaris i entrenaments especials, on aprenen a conviure amb un defecte així, a no desesperar-se i trobar la força per lluitar. Els seminaris també tenen com a objectiu il·luminar una persona en el camp de la medicina, informant sobre les noves tecnologies, medicaments que ajuden a millorar la visió.
