Com que una persona viu en societat, interactua constantment amb altres persones, construint un sistema de relacions amb tothom. Això també s'aplica a les relacions familiars i laborals. Però en cada sistema de relacions entre dues persones, per regla general, un és el líder i l’altre és el seguidor, algú ocupa una posició dominant i algú està subordinat.
Dominació d’una parella
Si les relacions familiars i laborals, així com la posició d’una persona en l’escala jeràrquica d’aquestes comunitats col·lectives, es determinen en un cas –per la jerarquia familiar, en l’altre– per la subordinació i el càrrec que ocupen, relació entre un home i una dona, no tot és tan senzill. Cada parella acabada de formar, tant si ho vol com si no, ha de determinar qui dominarà la construcció de la seva relació. L’ideal és que, per descomptat, les parelles siguin iguals, però a la vida aquestes parelles són extremadament rares, en aquest cas tant l’home com la dona sempre estan preparats per fer concessions.
Soci dominant, és a dir, el que realment està al càrrec de la parella i els interessos del qual es posen per sobre dels interessos de l’altre, per descomptat, no està determinat en una baralla. A més, pot passar molt de temps quan una de les parelles s’adona sobtadament que es troba en una posició subordinada i que durant molt de temps encara no pot explicar-se a si mateix com va passar això i per què.
Qui pot adoptar una posició dominant
De fet, tot és senzill. Si, per exemple, esteu més interessats a continuar la relació i esteu disposats a sacrificar els vostres interessos i fins i tot principis per això, menystingueu psicològicament la vostra pròpia importància i autoestima. La vostra parella només comença a valorar-se més. Ell, en adonar-se que és més lliure i a punt per ser el primer a trencar-se, pren una posició dominant en relació amb tu.
Qualsevol dependència d’aquestes relacions: psicològica, emocional i financera et fa més feble. Com escrivia Puixkin; "Com menys estimem a una dona, més ens agrada". I això és realment així: qui estima menys és menys dependent i la seva posició és dominant. En conseqüència, com menys depengui de la seva parella, més autosuficient serà, més fort serà. Si teniu un estatus alt a la societat o teniu més diners, o simplement per experiència i edat, és probable que no hagueu de prendre una posició subordinada, dominareu a la vostra parella.
El soci que confia en aquestes relacions i comença a invertir més en elles comença a valorar-les més, perquè per la seva banda s’hi han invertit tants recursos emocionals i materials. Qualsevol que no hagi invertit res no valorarà aquesta relació tan bé com una altra, per tant, no valorarà el que va obtenir sense cap esforç. És clar que en aquest cas dominarà aquell que no va invertir molt.
La dominació no és ni dolenta ni bona, és un dels aspectes del sistema de relacions entre un home i una dona i s’ha de tenir en compte a l’hora de construir aquest sistema.
