Si una persona pot admetre la seva incompetència i lluitar per la perfecció, resultarà ser un bon especialista. La vida és dinàmica, l’individu ha de reposar constantment la seva base de coneixement.
Una persona no pot ser perfecta en tot; sempre hi haurà gent més professional, amb més talent i amb més èxit. És una tonteria esforçar-se per tenir èxit en tot i superar a altres persones. Això pot provocar una crisi nerviosa i conflictes regulars. Si passa que en una determinada activitat heu comès un error, admeteu-ho. Aquest fet ajudarà a desenvolupar-se en el futur i no quedarà atrapat en algunes creences inertes. Com diu un dels refranys: "els intel·ligents aprenen tot el temps, però el ximple ja ho sap tot".
Hi ha certes maneres d’acceptar el fet que no es pot fer alguna cosa.
Intercanvi d’experiències
Quan un individu comença a pensar que ho sap tot i sap com, aquest és un camí directe cap a la regressió. El més difícil és aprendre dels altres i admetre la seva incompetència a la gent gran.
Intenta comunicar-te més amb altres persones, aprèn d’elles i ensenya’t. El món no s’atura.
Flexibilitat
Si us han dit que les vostres creences són errònies, no us hauríeu d’escumar a la boca. Mireu-ho, potser sí que ho és realment. Tot i això, això no vol dir que sempre hagueu de qüestionar la vostra competència, però en certs punts val la pena.
Tolerància
Sigues més tolerant amb els errors dels altres i la gent serà fidel als teus errors.
Una persona aprèn tota la vida. Qualsevol que deixi de fer això comença a degradar-se amb el pas del temps. Cal ser capaç d’admetre que no es pot fer alguna cosa.
