Algunes persones pecen pensant i parlant malament sobre si mateixes. A la pregunta habitual "Com estàs?" comencen a queixar-se de la seva salut. Però podeu aprendre a no pensar en la vostra malaltia, i serà molt més fàcil de superar.
Instruccions
Pas 1
Si el cap està constantment ocupat amb pensaments sobre la malaltia, la malaltia només empitjorarà i arrelarà. Per tant, deixeu de parlar d’ell si ningú no us ho pregunta directament. Si esteu malalts, simplement responeu a aquestes preguntes amb frases simplificades com "Ja és molt millor", "Tot està bé", "Amb diversos graus d'èxit".
Pas 2
Troba la teva imatge de tu mateix com una persona feliç i sana. Col·loqueu-lo en un lloc destacat i, sempre que sigui possible, mireu aquesta imatge, recordeu aquella època, transfereu-vos mentalment a aquest meravellós estat mental i corporal. Penseu en quant heu caminat, en quina activitat heu estat, en reunir-vos amb amics, ballant i, sobretot, en el fantàstic que us heu sentit.
Pas 3
Deixeu de compadir-vos de vosaltres i esforceu-vos per crear una nova imatge: no un pacient tort, infeliç, moribund i encamat al llit, que tothom lamenta, sinó un alegre, alegre i ple d’energia optimista. No facis el paper d’una víctima i no t’imagines el teu destí només en blanc i negre. La vida està plena de problemes, de manera que també podeu fer-vos autoflagel·lació.
Pas 4
Prohibiu que els éssers estimats tinguin pena per vosaltres; en cas contrari, hi ha el risc que vosaltres mateixos creieu que sou la persona més malalta d’aquest món. I amb aquest sentiment recorreràs tot el teu camí vital.
Pas 5
Parla i pensa en tu mateix només de manera positiva. Imagineu-vos el vostre demà, que esteu completament sans i vigorosos, que esteu plens d’energia i que tots els òrgans funcionen harmònicament, que esteu fent els deures de manera ràpida i eficient.
Pas 6
Estimeu-vos com sou. Fins i tot amb una llista impressionant de diversos diagnòstics a la història clínica. Fins que no comenceu a apreciar-vos, no serveix de res parlar de curació.
Pas 7
No tingueu por de ser atractius i sans. Molts tenen por del mal d’ull i no comparteixen els seus fets alegres amb ningú, cosa que preocupa, per exemple, una recuperació tan esperada. Però si esteu malalt i infeliç, gairebé ningú us envejarà. Així que no tingueu por de dir públicament que esteu sans i que no temeu cap malaltia.
