L’autoconcepte és la totalitat de totes les idees d’una persona sobre si mateixa. Es tracta d’actituds sobre un mateix: imatge pròpia, autoestima i resposta conductual potencial a les mateixes.
Instruccions
Pas 1
La imatge del jo és una idea d’un mateix sobre la base de la comparació amb els altres, mentre que l’individu està convençut de la veritat de les seves idees. De fet, no totes les qualitats atribuïdes poden existir objectivament. Alguns d’ells també poden ser desafiats per altres persones.
Pas 2
Fins i tot les dades fisiològiques objectives esdevenen un ajut per a la formació de la imatge de si mateix: una persona quedarà satisfeta de la seva alçada i l’altra semblarà massa curta per a ella mateixa. Aquestes diferències de percepció es generen pels estereotips d’un entorn social concret.
Pas 3
A partir de l’autoimatge d’una persona, es forma una o altra autoestima, que té un cert color emocional. La imatge de si mateixa i l’autoestima provoquen junts diferents patrons de comportament. Si una persona es considera poc atractiva en aparença i avorrida, s’hi aferrarà i esperarà reaccions negatives a si mateixa en la societat.
Pas 4
L’autoconcepte contribueix a la consecució de l’harmonia interior, perquè qualsevol discrepància amb el món interior genera molèsties. Si la nova experiència no contradiu l'existent, s'inclou en l'autoconcepte. Si sorgeix un conflicte, no s’accepten nous coneixements.
Pas 5
Mitjançant el prisma de l’autoconcepte, l’individu percep tots els esdeveniments de la vida. També dóna lloc a les seves expectatives sobre ell mateix. Aquestes expectatives contribueixen a la implementació de determinats comportaments. L’autoconcepte negatiu es converteix en la base d’un complex d’inferioritat, mentre que el positiu s’associa amb l’acceptació i el respecte personal.
Pas 6
L’autoconcepte no s’aconsegueix completament, també hi ha una part inconscient. Aquesta part la pot realitzar una persona a través del comportament. L’autoconcepte sol dotar totes les accions humanes d’una característica comuna i es pot notar aquesta direcció.
Pas 7
Una persona compara constantment el seu comportament amb l’autoconcepte existent, que contribueix a la regulació del comportament. Si el comportament per alguna raó no es pot regular i està en desacord amb l’autoconcepte, provoca patiment. Una persona experimenta culpa, vergonya, ràbia, ressentiment.
Pas 8
Per descomptat, no tots els desajustaments causen molèsties tan greus. Només la no confirmació dels moments de l’autoconcepte que són importants per a una persona. És important aconseguir un equilibri: un autoconcepte feble farà que una persona quedi sense espines, un autoconcepte rígid pot conduir a malalties psicosomàtiques.
Pas 9
Per a les persones amb baixa autoestima, el desajust entre conducta i autoconcepte es produeix constantment, els resulta molt difícil aconseguir l’harmonia. En aquest cas, cal l’ajut d’un especialista. És imprescindible treballar amb una baixa autoestima, en cas contrari la salut mental patirà tard o d’hora.
