Les situacions en què l’interlocutor comença a fer preguntes personals passen amb molta freqüència. Una mala educació, la incapacitat de sentir fronteres personals, etc. poden ser els motius d’aquesta curiositat. Per a necessitats laborals, els metges, els advocats i els funcionaris poden fer preguntes personals. Hi ha molts models de comportament en aquestes situacions, i l’elecció de l’adequada depèn de l’interlocutor i dels seus objectius.
Instruccions
Pas 1
Establir límits personals per a l’interlocutor, en els quals la comunicació us resultarà còmoda. Respon vagament a una pregunta que et sembli intacta. Per exemple, informeu a algú que estigui interessat en el vostre salari que és informació confidencial. I digueu-li a un veí que intenta esbrinar com convisqueu amb el vostre "maleducat" marit que tot us convé. Mantingueu la ment oberta com si ets conegut com a retirat i insociable, començaran a evitar-te i perdràs els goigs de la comunicació.
Pas 2
Canvieu de tema tan aviat com la conversa esdevingui sensible. Si coneixeu un amic a la clínica i li interessa la vostra salut, digueu, per exemple, que feu un examen preventiu i converteu la conversa en una altra direcció. Per si de cas, intenteu tenir a la mà algunes històries o notícies interessants per distreure els curiosos.
Pas 3
Utilitzeu el sentit de l’humor per ajudar. Aprendre a riure’s de totes les preguntes complicades no és fàcil, però val la pena els resultats. Per exemple, digueu a un veí curiós que sou una persona addicta, de manera que sempre torneu a casa tard de la feina.
Pas 4
Transfereix la conversa a l’altra persona. En alguns casos, es fan preguntes personals per cridar l’atenció sobre la seva pròpia situació. Per exemple, una amiga et pregunta sobre una relació amb el seu marit, però de fet li preocupen els problemes amb el seu xicot.
Pas 5
Trobar una feina és estressant per si mateix. I si el gerent també fa preguntes delicades durant l’entrevista, és molt fàcil confondre’s o perdre la calma. En aquest cas, heu de recordar constantment que fa preguntes no per curiositat, sinó per necessitat, i que les respon breument i amable. En alguns casos, podeu fer una pregunta contra, transferint la conversa al pla de treball. Per exemple, si el responsable de recursos humans està interessat en tenir fills, podeu preguntar-vos: "Probablement us pregunteu si puc fer hores extres?"
Pas 6
Negar-se a respondre una pregunta personal ha de ser amable i correcte. Justifiqueu la vostra negativa pel fet que no voleu parlar d’aquest tema o és desagradable per a vosaltres. Tingueu en compte, però, que si el vostre metge us fa una pregunta personal, heu de respondre amb honestedat i detall.
