L'espècie biològica d'una persona es defineix com Homo sapiens - Homo sapiens. Aquesta definició implica la capacitat de cada persona per pensar i ser conscient. Però aquesta capacitat depèn en gran mesura de l’edat en què es trobi la persona.
Els esoteristes, els psicòlegs i els filòsofs, que sovint no estan d’acord entre ells, han arribat a l’opinió general que el cicle vital d’una persona, que té una mitjana de 70 anys, es pot dividir en dues etapes principals i cadascuna d’aquestes etapes en cinc cicles, cadascun dels quals dura 7 anys. La primera etapa és l'edat de 0 a 35 anys, es considera ascendent d'acord amb l'estat físic de la persona. Aquesta és l’etapa de la joventut, en què es revelen gradualment les capacitats físiques i mentals d’una persona, el seu potencial vital.
Durant aquest període, la consciència d’una persona es dirigeix cap a l’exterior i les tasques que s’estableixen s’associen, en primer lloc, a les seves funcions socials. Els objectius principals per a una persona durant aquest període de desenvolupament de la consciència són: educació, creació d’una família, trobar una bona feina, construir una carrera professional, adquirir l’estatus social i garantir el benestar material. Per assolir aquests objectius es requereix un gran esforç, per tant, durant aquest període, la consciència humana és més aviat superficial, no té un replantejament profund i fort. A l'edat de fins a 35 anys, una persona acumula principalment coneixements, adquireix experiència vital, però fins ara els dóna per suposats, encara no els sistematitza i evita anàlisis profundes.
Després de 35 anys i fins a 70, si prenem la condició física com a criteri, comença una etapa descendent. Però per a aquelles persones que saben desenvolupar les seves habilitats de pensament, aquest és el moment de l’autoconsciència, de la determinació dels valors de la vida real i de la seva actitud davant del que passa al voltant. Exteriorment, una persona no esdevé tan enèrgica, l’ardor juvenil i l’emoció cada cop són menys, però per a una persona pensant no és l’aparició de la vellesa, sinó l’arribada de la saviesa. La vida dóna a una persona l'oportunitat de dirigir les seves energies cap al desenvolupament interior i el replantejament. És el moment de redescobrir el món, mirant-lo amb un nou aspecte, per veure alguna cosa que no notaves o que no entenies abans.
L’inici de la segona etapa s’associa, per regla general, a l’anomenada “crisi de la mitjana edat”. Per a molts, aquesta crisi es converteix en una oportunitat per fer balanç i comprendre el valor real i real de moltes coses materials i espirituals. Aquesta crisi proporciona un impuls per al renaixement intern i el replantejament. Durant aquest període, té lloc una gran tasca interna de consciència humana, destinada a determinar el seu lloc al món circumdant i reconsiderar la seva actitud cap a ell, per revelar els seus potencials interiors. Aquest és el període en què una persona pot gaudir realment, adonar-se del seu renaixement i poder apreciar l’intangible realment important.
