Com diuen els psicòlegs, la culpa no sempre té motius reals. Tanmateix, aquest tipus d'emoció pot acumular-se, exercint un fort efecte estressant sobre la psique humana. Per tant, el sentiment de culpabilitat s’ha d’aprendre a superar amb el temps, esdevenint més segur i fort.
D’on ve la culpa?
Després de la mort dels éssers estimats, molts experimenten una depressió i una tristesa comprensibles. Sovint, les persones simplement es veuen superades per la tristesa i la depressió, a més d’un sentiment d’impotència per la incapacitat de canviar el curs dels esdeveniments i retornar el difunt. Molts tendeixen a avorrir-se i fins i tot a parlar amb els difunts, continuant una conversa inacabada.
En alguns casos, les persones poden patir sentiments de culpa envers el difunt. Per superar-ho, primer de tot, heu d’intentar entendre com es poden provocar experiències d’aquest tipus i com de realista és canviar la situació actual.
Com afrontar aquestes emocions
Si una persona és directament responsable de la mort del difunt, per exemple, com a conseqüència d’un accident, la situació pot ser encara més greu. Tot i això, podeu trobar una sortida a aquesta situació. Per exemple, si un conductor que s’ha topat amb un vianant, després de molt de temps després d’un tràgic incident, no només continua penedint-se, sinó que també pateix la constatació de la seva pròpia culpa, és necessari posar aquesta energia en un canal”, per exemple, per ajudar els familiars del difunt tant moralment com econòmicament. Si els familiars del difunt es neguen categòricament a posar-se en contacte, podeu intentar actuar amb l’ajut d’intermediaris, contactant amb els vostres amics i coneguts. Com a últim recurs, podeu fer alguna cosa mantenint l’anonimat per intentar moure una càrrega pesada de la vostra ànima.
Els creients poden recórrer a l’església: la confessió, l’oració i el dejuni no només poden restablir la tranquil·litat, sinó trobar una sortida a aquesta situació. De vegades, n’hi ha prou amb comunicar-se amb un clergue, independentment de la confessió a la qual pertanyi una persona.
Si no podeu fer front al sentiment de culpa pel vostre compte i la tristesa i la depressió només augmenten amb el pas del temps, malgrat totes les accions realitzades, hauríeu de pensar en l’ajuda de psicòlegs qualificats. Potser, tan bon punt una persona pronunciï les seves pors i l’essència de les seves experiències, hi haurà l’oportunitat de mirar la situació actual des d’un angle diferent. És probable que, com a resultat d’una conversa confidencial, es puguin descobrir noves formes de resoldre el problema, en particular, qualsevol acció que pugui compensar la sensació de pesadesa de l’ànima i els sentiments de culpa envers el difunt.
Accions que poden reduir els sentiments de culpa envers el difunt
No obstant això, de vegades les persones mateixes no poden explicar què va causar el sentiment de culpabilitat davant el difunt. En primer lloc, cal acceptar el que va passar com un fet: no es pot canviar res, no es pot retornar a la persona, per molt que es vulgui. I en segon lloc, podeu i heu de canviar la vostra actitud davant del que va passar. Segons l’antiga creença russa, no es pot plorar massa en recordar el difunt; en cas contrari, a l’altre món, per dir-ho suaument, serà incòmode.
Recordant algú que ja no hi és, és millor pensar en quins poden ser els seus desitjos i, en la mesura de les seves possibilitats, per intentar aplicar-lo. Per exemple, pensant en els pares morts amb un sentiment de culpabilitat, val la pena intentar entendre què els pot fer feliços: el matrimoni d’una filla, l’admissió d’un fill a la universitat o el naixement de néts? O potser en els darrers anys parlaven molt sovint de coses tan senzilles com reparar o arreglar un bonic jardí de flors sota les finestres de la casa? Al cap i a la fi, no és tan difícil intentar fer allò que els pot agradar durant la seva vida. I una persona culpable pot alleujar el seu estat centrant-se en l’assoliment d’aquest o aquell tipus d’objectiu.
