El caràcter és un conjunt de trets mentals que conformen la personalitat d’una persona. Es manifesta en les accions externes d’una persona: accions, actitud envers les persones i objectes que l’envolten. De fet, és impossible definir el caràcter per cap altre criteri que no sigui el comportament.
Instruccions
Pas 1
El tret característic que defineix és el temperament. Els psicòlegs creuen que aquest tret no canvia al llarg de la vida, però la seva intensitat pot canviar. El sistema del temperament es basa en la doctrina de dos tipus de comportament: introvertit i extrovertit.
La naturalesa d'un introvertit està determinada per l'aïllament extern, una persona evita grans empreses sorolloses, limita el cercle d'amics a una o dues persones. Un extrovertit, en canvi, està orientat cap al món exterior, té un gran nombre de contactes i coneguts. Les característiques del seu personatge s’expressen en un comportament molt més fort que el d’un introvertit, ja que no està acostumat a amagar sentiments i limitar les manifestacions externes.
Pas 2
Recentment, alguns psicòlegs han començat a identificar un tercer tipus de comportament: ambivert (llatí ambi-around). Una persona d’aquest tipus se sent igual de còmoda en empreses petites i grans, en públic i en solitud. En el seu personatge, poden aparèixer trets tant d’un introvertit com d’un extrovertit.
Pas 3
Una persona extrovertida és propensa a un comportament impulsiu. Segons el tipus de temperament (colèric o sanguini), difereix, respectivament, en una velocitat de reacció major o menor. A aquestes persones els costa centrar-se en el treball monòton. Les persones sanguinàries tendeixen a dispersar energia en diverses coses alhora i, com a resultat, renunciar a tot a la meitat del camí. Les persones colèriques per la seva intemperància sovint causen desaprovació i irritació entre els introverts, especialment entre les persones flegmàtiques. Els gestos d’aquests dos tipus són actius i radicals.
Pas 4
Els introverts (flegmàtics i malenconiós) a la primera reunió creen la impressió de calma i tranquil·litat, ja que les seves manifestacions externes són moderades i quasi invisibles. Les persones flegmàtiques es poden definir per la seva lentitud, arribant a una certa letargia, però per a elles aquest comportament és la norma, causada per la necessitat de pensar en cada pas. En aquest sentit, senten tanta disgust per les persones colèriques que reaccionen a qualsevol esdeveniment a l’instant, sense dubtar-ho i mirant cap al futur. Les persones malenconiódes són propenses a l’autocompassió, a la depressió i al blues, però revelen les seves experiències només en casos extrems i només a amics molt propers.
