Els nens àgils que no seuen en un lloc durant un minut s’anomenen hiperactius. Aquesta condició té aspectes negatius i positius. Tanmateix, en casos difícils, cal tractar la hiperactivitat.
Què és la hiperactivitat
El trastorn d’hiperactivitat, o trastorn per dèficit d’atenció (TDA), és un trastorn psicològic que té un caràcter neurològic-conductual.
Molt sovint, els nens, especialment els nois, pateixen hiperactivitat. La hiperactivitat en adults és menys freqüent i s’expressa en la incapacitat d’adquirir els coneixements necessaris en un volum suficient i adquirir habilitats professionals. És difícil per a aquestes persones organitzar la seva vida tant en la vida quotidiana com en termes personals.
Els signes de "malaltia" són: augment de l'excitabilitat (nerviosisme), canvis d'humor freqüents, activitat física elevada. És difícil per a un nen hiperactiu concentrar-se en un tema durant molt de temps, cosa que pot provocar problemes d’aprenentatge. És massa xerraire, gira constantment, fa moviments obsessius. Alguns nens hiperactius tenen agressivitat i tendència a la violència, sovint entren en conflicte amb els seus companys i són grollers amb els adults.
Hi ha diverses raons per a la manifestació de la hiperactivitat: predisposició genètica, embaràs greu i traumes al naixement, condicions de vida desfavorables.
Mètodes per tractar la hiperactivitat
En primer lloc, heu d’esbrinar amb seguretat si el nen té hiperactivitat o només és un nen molt lúdic i inquisidor. En aquells casos en què el nen no pot concentrar-se i escoltar tranquil·lament l’interlocutor, sovint es troba en un estat d’excitació nerviosa, és massa actiu i agressiu, necessita l’ajut d’especialistes.
Cal una ajuda completa d’un psicòleg, pediatre, pares i professors. La teràpia conductual i la correcció neuropsicològica aporten bons resultats. L’essència del mètode es resumeix en desenvolupar l’hàbit de disciplina d’un nen, maximitzar l’èxit i minimitzar la crítica per fracassos.
Es requereix un enfocament especial del nen dels pares i dels professors (educadors), cal intentar protegir-lo de situacions de conflicte i estrès innecessaris.
Diversos esports són una bona opció d’oci per als nens hiperactius, cosa que ajudarà a deixar de banda la negativitat i canalitzar l’excés d’energia en una direcció constructiva.
Els pares han d’estar preparats pel fet que pot trigar una mica a ensenyar al nen segons un programa individual. Un ambient familiar de suport també juga un paper important i contribueix a un tractament més reeixit.
Alguns metges insisteixen en l’ús de la teràpia farmacològica. No obstant això, no s’ha d’afanyar a la introducció de medicaments fins que no s’hagin utilitzat altres mètodes per tractar la hiperactivitat.
