Inconscient i conscient: aquests dos conceptes s’inclouen en el concepte de psicologia, que caracteritza dos vessants estretament relacionats de les idees d’una persona sobre la seva pròpia personalitat. Per tant, quan es tracta d’inconscient, no es pot deixar de tocar el conscient. Tot i que aquests aspectes de la personalitat solen oposar-se, continuen formant un tot únic, tot i que funcionen a diferents nivells.
Instruccions
Pas 1
La consciència, anomenada conscient, és la forma en què apareix la realitat objectiva, reflectida per la psique humana. Això no vol dir que la consciència i la realitat coincideixin, però es pot argumentar que hi ha alguna cosa en comú entre elles. El conscient és la connexió entre la realitat i l’inconscient; sobre la base, una persona forma la seva imatge del món.
Pas 2
L’inconscient s’anomena subconscient. Es tracta de diversos processos de la psique humana que no estan controlats per ella, la majoria de les vegades, no es realitzen en absolut i no es reflecteixen en una activitat intel·ligent. Fins i tot si col·loqueu el subconscient en certs aspectes al centre de la vostra atenció, és extremadament difícil copsar-lo.
Pas 3
L’inconscient es pot manifestar en diversos aspectes. En primer lloc, és una motivació per a l’acció inconscient per part d’una persona. Pot ser que les veritables causes del comportament siguin inacceptables des del punt de vista de l’ètica o de la socialitat de l’individu, per la qual cosa no es reconeixen. Succeeix que diverses causes reals del comportament entren en conflicte clar i, tot i que indueixen una acció, algunes d’elles es troben a l’inconscient, de manera que no hi ha cap contradicció al cap d’una persona.
Pas 4
En segon lloc, pertanyen a l’inconscient diversos algorismes de comportament, que una persona treballa tant que ni tan sols és necessari percebre’ls, per no ocupar el recurs del cervell. La tercera manifestació de l’inconscient és la percepció. Normalment, per processar informació sobre la situació actual, el cervell ha d’analitzar una gran quantitat d’informació i, si cada acció es produís conscientment, la persona no seria capaç de reaccionar a l’estímul. L’inconscient també inclou els processos d’intuïció, inspiració, inspiració i fenòmens similars. També es basen en la informació acumulada a la capa inconscient, que s’utilitza d’una manera incomprensible per a la consciència.
Pas 5
El primer a desenvolupar la teoria de l’inconscient va ser Sigmund Freud, un psicòleg austríac. Li interessava el fet que les motivacions inconscients de les persones es manifesten en somnis, patologies neuròtiques i creativitat, és a dir, en estats en què una persona no s’autoritza especialment. Freud va assenyalar que la contradicció entre la consciència i els desitjos dictats pel subconscient sovint condueix a conflictes interns en una persona. El mètode de psicoanàlisi està dissenyat per resoldre aquesta contradicció i ajudar a una persona a trobar una sortida acceptable per a la realització de la tensió subconscient.
Pas 6
La teoria freudiana va ser desenvolupada inconscientment pel científic austríac Carl Gustav Jung, que va identificar processos inconscients no només d’una persona, sinó també col·lectius, així com Jacques Marie Emile Lacan, que va establir un paral·lelisme entre la psicoanalítica i la lingüística i va proposar el tractament de pacients amb mètodes lingüístics. No tots els psicoterapeutes van estar d’acord amb ell, tot i que en alguns casos el mètode de Lacan va conduir a l’èxit.
